Dia 32 de confinament.

Dia 32 de confinament.

confinament [koɱfinamént]
1. m. Acció o efecte de confinar en un lloc.
2. m. DRET Pena restrictiva de la llibertat, per la qual el condemnat està obligat a estar en un espai limitat.
3. m. FÍS. Mètode de delimitació espacial d'un plasma.

Els diaris, els programes i les tertúlies de televisió no paren de parlar-nos i de fer hipòtesis sobre com haurà de ser el desconfinament, de com podrem anar a la platja o a restaurants, de quines mesures caldrà prendre per tal d'evitar un rebrot. Llibertat o seguretat? "Minuto y resultado". Ens fan veure amb certa angoixa que tenim davant dels nostres nasos un horitzó que a cada passa s'allunya, proper i llunyà alhora. L'altre dia, el meu cabell va començar a caure i només tenia al meu abast les tisores de cuina per tallar el menjar, unes altres de cosir una mica rovellades i les típiques de fer treballs d'escola on ja no ens passen els dits pels forats i el manec és de colors molt alegres. Queia, sense aturar-se, de manera constant i persitent com la pluja, com una aixeta que perd i no hi ha manera de frenar.

pèrdua [pɛ́ɾðua]
1. f. Acció o efecte de perdre.
2. f. ECON. Resultat comptable negatiu.
3. f. pl. FISIOL. Hemorràgia o fluix procedent de la matriu, de l'uretra o del recte.
4. f. PAT. Falta, disminució, dany.

trencament [tɾeŋkamént]
m. Acció o efecte de trencar.

Mentre em mirava al mirall, tractava de recompondre la meua antiga imatge i acceptar aquesta pèrdua i trencament. Buscava consol en tòpics i frases fetes, que no omplin el buit que quatre pèls deixen al cap. Una pèrdua doble, estètica i d'identitat. Mentre, el contador del virus i el debat sobre si anar a correr o no puja de to. Quan et diagnostiquen una malaltia greu passes per un procés similar, un abans i un després que et transforma de dalt a baix, un punt i a part amb un gran espai entre reglons que mica en mica es distancien. "Res no tornarà a ser com abans", llegia l'altre dia a un diari. Hui m'ha arribat la màquina d'afaitar que vaig encomanar urgentment l'altre dia, però el servei d'entrega de paquets s'ha retardat massa i vaig haver de trobar la manera de tallar-me el monyo jo mateix. No va ser senzil. Resultat: pentinat Travis Bickle, mai hauria pensat esdevenir un taxi driver en roba de xandall i sabatilles d'estar per casa, m'ha fet risa. 

Els efectes del confinament. La gent comenta a esgotar-se i ser impacient però aguanta a casa. Què farem amb les vacances? Un altre nou youtuber s'inventa alguna cosa i aconsegueix milers de visualitzacions. "Això s'està fent molt pesat" "Necessite sortir". Ahir era dia de tractament. Es viu certa tensió quan has d'eixir de casa per anar a un hospital, nervis, temor als efectes secundaris i a haver de tornar a per una febra o algun símptoma desconegut. El neguit t'habita dins i desitges arribar a casa, però hi ha centenars de persones, com jo, que han d'eixir del confinament, exposar-se al risc i continuar agafant la vida entre les dents a colps de goter. 

A la tele parlen de Veneçuela, de l'amenaça del comunisme i de la reedició dels pactes de la Moncloa, mentre les infermeres que em van atendre ahir, tornen de nou al seu lloc de treball. Allò que més m'agrada quan vaig a l'Hospital de Dia és quan em somriuen per dalt de la masquereta i es veuen les arruguetes vora dels ulls, em tranquilitza i fa que m'oblide de tota aquesta merda. La gent continua aplaudint als balcons i busca el contacte amb veïnes amb les quals, potser, només havien creuat alguna mirada al xamfrà. Ahir, el xic de la butaca del meu costat li deia a l'infermera que hui havia de tornar i estava preocupat, normal.

Cau l’aigua de la dutxa,
els meus cabells s’amunteguen a les mans,
com teranyines esmorteïdes
que s’esvaren,
com grans de sorra
entre els meus dits.
Els veig marxar
i esvair-se com esperits
per l’obscur desaigüe
que ho engoleix tot.