Blues d'anniversari
"No em faces cas,
plovia i era dilluns”
em diu la mare mentre agrana el sòl,
torna a la cuina
recorda el dia que vaig nàixer:
“Abans d’anar a l’hospital, vaig recollir la casa,
els teus germans no volien anar al col·legi”
Mentre ella recorda aquell matí de pluja,
trenta-dos anys després,
els núvols s’apropen a la ciutat,
gota freda al gener diuen els pronòstics.
“You better come on in my kitchen
Baby, it’s goin' to be rainin' outdoors”
Llegisc la premsa del dia,
prenc un esmorzar lleuger
acompanyat de la medicació que em manca,
a la ràdio escolte un antic blues
mentre el vent esclata als vidres
i travessa els orificis de les persianes
“Oh, can’t you hear that wind howl?”
La mare entra al menjador,
em mira
i no puc fer més que esmolar un somriure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada