I

Al migdia,

els gemecs de la meua veïna

són insuportables,

cada vegada més forts.

Els escolte darrere dels murs,

em travessen;

el marit és baix, al bar,

vestit d’obra però des de fa dues setmanes no troba faena

i no sap com dir-ho.

Jo l’escolte

em forada;

tinc la boca plena de terra

però no em creixen flors de les genives,

només cards

i les paraules no brollen,

s’enquisten abans de nàixer,

puge el so del televisor,

“el nivell de volum pot posar en risc la seua salut”

(In)visibles. Tony García del Río