Ambulants

Fa uns anys, als vespres d'hivern, quan tornava de la faena cap a casa, sempre trobava al Sinatra del pont dels Serrans, un home major, ben abrigat, amb un micro i altaveu, que cantava sempre les mateixes cançons de l'home dels ulls blaus, esforçant-se per imitar la seua inconfusible veu, de vegades ho aconseguia i la gent el mirava.
 Hui, uns quants anys després, no sé on para, però aquest matí, al seu lloc, suportant aquest vent del dimoni, hi havia un home més jove, també molt abrigat i amb el seu altaveu, cantant ranxeres mentre un fum de turistes baixaven dels autobusos i altra gent anava de bòlit per anar a la mascletà. M'ha alegrat el matí.