Cossos sobre el parabrises

Conduïsc cap a la platja,

per una carretera amagada

entre cultius cremats.

Fa temps solia perdre'm

per aquests camins,

però res no ha canviat:

deixalles, gavines, solitud.

Comença a ploure,

les gotes s'acumulen

com cossos sobre el parabrises.

El mar és encara llunyà,

puge la ràdio, no l'escolte,

ature el cotxe entre

fem i vidres trencats.

Em veig pel retrovisor

i només trobe una taca fosca,

esborronada per l'aigua,

que em mira

com si fos un estrany.