Habitar l'esquerda

Si caminaves sobre pedres

i ara persegueixes sendes d'arena canviant.

Potser ja ho estàs trobant.

Òscar Briz. Lleugers

La terra ha perdut solidesa,
s'esvaeix com el crepuscle i
perd la seua vella consistència
feta de pedra, ciment i vidres de platja. 
Un sòl que les meues botes trepitjaven amb fermesa
i m'aferrrava al món, als afers quotidians. 


Ara, 
la terra d'ahir esdevé duna d'arena fina
que llisca entre les meues mans
i m'absorbeix en un canvi constant.

Un moviment fixe
Indomable
Com el pas del temps
com un somriure nascut en la complexitat. 

Els antics camins, 
la cartografia de les meues petjades 
S'esborren
I tornen a sorgir en l'arena. 

M'enfonse
                   M' ensopegue





Caic
però m'alce amb més força, 
evite que aquest nou terreny insondable,
                           que l'esquerda,
em xucle i em difumine en records.

L'arena em besa els turmells, 
Mentre resistisc
i la incertesa em llepa les ferides.