Sota un cel elèctric

Alce la mirada
una ficció de natura, 
entre llums artificials i sons d'aparells, 
mostra un bocí de cel clar
dins d'una sala gris de l'hospital.

Mire de prendre aire, 
                                 respire fort, 
però no m'arriba l'aroma de terra mullada
ni l'aire que em despentina i mou les branques,
només una mescla desconeguda
d'olor de desinfectant i cosos expectants. 

Mire un raig de sol que travessa 
el ramatge d'uns arbres que no ho són.
Vull que siga real, 
                                 oxigen,
però no és més que electricitat. 

Tanque els ulls i escolte converses alienes
dubtes i somriures nerviosos,
estratègies de resistència en la fragilitat
complicitat, fortalesa i manca de certeses
sota un cel elèctric de vats i neons.